La seva cara de porcellana enganya molt. Tan fràgil, tan innocent. Amb aquesta finor blanca i sensible, alguna cosa s'amaga rere els ulls mig tancats amb els que mira la vida. Saber què és el que hi ha més enllà és una incògnita. Saber què desitgen els llavis prohibits, també.
Cau la nit i no se sap qui arribarà. Una fera? Una dona? Potser un animal salvatge. Potser una ombra blanca. Qui sap si entre els dits li creix una passió incontrolable. Qui sap si entre les mans emergeix l'escalfor intangible.
Però quan corre la cortina tot s'acaba. És difícil predir què passa darrere d'aquell tros de tela opac. Tot i això, ell es queda mirant des de l'altre costat de l'edifici. Imaginant què deu passar allà darrere. En qualsevol moment pot tornar a córrer la cortina, no vol despistar-se. Queda embadalit i amb els ulls clavats de punta a punta. No s'aixeca ni per anar a buscar aigua ni menjar. Passen les hores i no veu res més que aquell tel gris platejat, que no es mou.
Mor deshidratat. Mor imaginant-la altre cop obrint la finestra, mostrant la cara més osbscura de la seva nívia bellesa.
Cau la nit i no se sap qui arribarà. Una fera? Una dona? Potser un animal salvatge. Potser una ombra blanca. Qui sap si entre els dits li creix una passió incontrolable. Qui sap si entre les mans emergeix l'escalfor intangible.
Però quan corre la cortina tot s'acaba. És difícil predir què passa darrere d'aquell tros de tela opac. Tot i això, ell es queda mirant des de l'altre costat de l'edifici. Imaginant què deu passar allà darrere. En qualsevol moment pot tornar a córrer la cortina, no vol despistar-se. Queda embadalit i amb els ulls clavats de punta a punta. No s'aixeca ni per anar a buscar aigua ni menjar. Passen les hores i no veu res més que aquell tel gris platejat, que no es mou.
Mor deshidratat. Mor imaginant-la altre cop obrint la finestra, mostrant la cara més osbscura de la seva nívia bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada