Un dos, un dos tres. Un dos, tres quatre. Un
dos. S'ha acabat. Torna a començar. Gira l'espàtula. Remena. Mou el braç. No
paris. No et cansis. Puja el foc. Afegeix sal.
Els assassins no saben com es cuina sense sal.
Ni tant sols els més perillosos han aconseguit mai preparar un plat sense
afegir-hi aquest clorur sòdic. Un cop un d'ells va provar-hi, sense voler, va
acabar emmetzinant els seus invitats.
La música sona amb força a la cuina. Els nens
ja fa estona que dormen. Una veu aguda crea un ambient nostàlgic. Ella s'apropa
per darrere i li agafa la cintura. Ell es posa nerviós i demana tranquil·litat.
Vol concentrar-se.
Els veïns fa estona que esperen a les
finestres del pati de llums. Saben que aviat hauran d'avisar la policia. Estan
segurs que hi haurà un crit i un plor continuat. Dubten si després es cremarà
el pis o si, simplement, l'assassí sortirà de la finca saludant els gats del
carrer.
Els diaris en parlen cada dia. Algú ha mort
ahir i avui. Un altre viurà demà. Els coets i la pirotècnia barata omplien el
cel quan ell reviurà. El cava ha sortit de les neveres mentre ells arribaran.
De fons la música continua, sense aturar-se,
del dret i del revés. Com un somni inacabat que sempre torna a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada