-Hola, noi, és un nen? -Diu l'home assenyalant el petit que ronda per la sala.
-Sí, sí. -Contesta el pare del jovenet.
-Un nen! És un nen! -Comenta amb una companya de taula. -I com es diu? Insisteix l'home, el qual sembla tenir força ganes de parlar amb algú.
-És diu Rotia.
-Rotia! -Exclama l'home rient i tapant-se la boca per dissimular la seva alegria. -I quants anys té? Prossegueix amb l'interrogatori.
-Dos, té dos anys. -El pare contesta totes les preguntes amb paciència i un somriure a la boca. És conscient d'on és i tot el que passa.
-Dos anys! -Repeteix l'home, que cada cop està més content. -I és viu? -Pregunta amb tota naturalitat.
-Sí... Sí... és viu, em sembla... -Contesta amb cara de sorpresa el progenitor, mentre veu com l'home no para de mostrar la seva alegria.
1 comentari:
Caram, és al manicomi?
Publica un comentari a l'entrada