La Maria fa estona que xafardeja per casa del
seu amic Joan. Es coneixen des de fa molts anys, però mai havia estat a casa
seva. Coses de la vida, sempre era ella qui l'invitava a sopar o a berenar a la
seva casa, mentre que ell no feia mai aquest pas. No és que fos un noi mal
educat, ni tampoc que fos un avar, tot el contrari, però sempre que la convidava
quedaven a un bar del centre de la ciutat.
Com mai havien estat parella i ni tan sols
havien tingut algun tipus de confusió sentimental, les seves trobades eren molt
contingudes. Llegien petits poemes que havien escrit durant la setmana,
comentaven llibres que es volien llegir o, fins i tot, tot sovint, quedaven i
restaven una estona sense dir-se res. Tenien aquella amistat en la que no cal
dir cap estupidesa si un no vol. Podien contemplar plegats la gent de la plaça
o simplement mirar-se l'un a l'altre.
Xafardejant l'habitació del Joan, la Maria
troba un armari ple de sabates noves. Li agradaria preguntar-li per què les
guarda, però el que té clar és perquè no les usa. Només s'hi troben sabates del
peu dret.
1 comentari:
Vaja.
Publica un comentari a l'entrada