Relat de pinedes

A la muntanya del Sud hi viu una comunitat humana sense nom. Fa molts anys, gairebé un centenar, una parella de mitjana edat va abandonar la ciutat per establir-se, de forma rudimentària, en una pineda. Poc temps després, un camperol desorientat per culpa d'una malaltia neurològica va fer-hi cap. En menys d'un any ja eren més de mig centenar de persones, moltes de les quals arribaren a aquell paratge per culpa d'unes indicacions errònies que un pastor havia posat al peu de la muntanya. No se sap ben bé per què, però tothom que s'acostava a aquella zona i parlava amb els habitants perdia el Nord i es quedava a viure allà. 

Un dels camperols que hi viu es diu Roger i, ara mateix, té el nas dins de la vagina d'una de les seves amigues. Fa estona que estan els dos estirats. Ella cara amunt, ell bocaterrosa. Ella berena una poma i xerra amb les companyes. Ell intenta dormir, però el remor de les noies parlant i la impossibilitat de respirar pel nas, li dificulten l'acció.

Aviat s'adorm i la flaire vaginal el fa entrar en deliris onírics. Eros entra dins les seves parpelles i la nit els ve a buscar. Ella també s'adorm, besant els pits d'una conciutadana. La lluna admira l'escena avergonyida. Li agradaria baixar i quedar-se, per sempre més, a la comunitat humana sense nom. Però ella no és humana i encara manté el seu nom.