La llibertat aconseguida pel pres fugit de la garjola més temuda de l'Est i l'Oest del país on mai s'escapa ningú arribà després de buscar durant dies i dies el lloc per on passar sense causar sospites entre els soldats més professionals de tot l'àmbit carceler.
Corre. No t'aturis. Segueix endavant. Estàs a punt d'aconseguir-ho. Ànims. No decaiguis. Res et fallarà. És el teu moment. Tingues fe. Ets lliure!
Les paraules no pronunciades de l'home lliure escapaven de la realitat amagada als qui mai veien la llum més enllà de les barres protectores que protegien l'habitacle dels reclusos.
Suspir. Ulls tancats. Suspir. Parpelles amunt. Empassar saliva. Nou amunt. Nou avall. Suspir. Llengua sobre el llavi superior. Xoca les dents. Suspir llarg. Ulls tancats.
Una olor salvatge del tot diferent al que estava acostumat a sentir dins d'aquell quadrat que el privava de la llibertat l'embriagava de tal manera que es trobava immers en un estadi volàtil poc real que l'alienava de la situació de perill en la que vivia aquells moments dins del bosc de darrere de la ciutat.
Una fulla cau. La brisa passa entre les branques. Un raig de llum il·lumina un tronc vell. Arbres i arbustos pinten amb colors. Verds i marrons de camuflatge. Animals que no el delaten. Fredor en l'ambient.
3 comentaris:
i no li passa res' que rar venint de tu...
Si, pobre n'has tingut pietat (gossos que no el delaten??)
@Jud: no li passa res? jo diria que ho està passant molt malament...
@Gemma: a vegades la pietat és força cruel...
Publica un comentari a l'entrada