Relat d'enamorats

-Quan arriba el mes de febrer, algunes dones es posen nervioses, no dormen, no paren de parlar, tremolen i entren en un estat hipnòtic propi d'una pel·lícula de terror. 

Així comença la classe el Doctor Mateu, especialista en psicologia masculina de la Universitat de FringeTown. Com és d'esperar, algunes de les alumnes protesten i el cataloguen de masclista, alguns nois també ho fan; però la majoria, tot sigui dit, riuen i mouen el cap afirmativament. 

En acabar les classes, nois i noies marxen de l'aula i el Doctor es queda per preparar el regal que té per la seva dona. Ha comprat un conjunt de roba interior vermell, ell creu que és sexy, perquè la venedora li va dir que només donar-li a la seva muller ja la tindria contenta tota la setmana. També li ha comprat unes arracades, s'ha deixat un bon pessic, així que també espera un gran resultat amb aquest present. En sortir de l'escola passarà per una floristeria, comprarà un ram amb 17 roses, les mateixes que li va regalar el  dia que es va declarar. Però abans vols acabar un poema que va començar ja fa dues setmanes. No el reproduirem aquí per no ferir la sensibilitat del lector, però sí anotarem que acaba amb un formós "San Valentí, oh, qui dia més bonic per una família tan unida".

Carregat fins a dalt, amb el ram de flors, els regals i el poema, envia un missatge a la seva dona, queden "on sempre" i "amb el de sempre". L'estrès del moment fa que estigui a punt de perdre el mòbil mentre escriu el missatge. Se li cau, el recupera. Puja a l'autobús, baixa "on sempre" i entra a l'habitació del motel. A dins l'espera la seva amant, només vestida amb un camisó, estirada sobre el llit i amb una ampolla de cava preparada per ser devorada. 

Els guionistes riuen, l'actor no s'ho pot creure. S'ha equivocat. Els nervis l'han dut on volia l'instint i no pas a casa seva. Hauran de repetir l'escena...