El Pirata Cuculata posa els braços en gerra. Pica l'ullet i espera que arribi el lloro. Quan l'ocell caricaturitzat aterra sobre la seva espatlla, ell fa una ganyota. Els seus companys ja l'han entès, és el moment de saltar per tot el vaixell. En breu arribaran a terra, podran saquejar cases, incendiar barris i buscar l'espasa perduda.
Però entre totes les recerques, la que sempre retorna al cap del Pirata Cuculata, és la de la princesa. A tot arreu on va reclama el que li fou robat. Ell és el rei de la guerra, diu, i quan la trobi, segur que la besarà.
En un país desconegut es troba un valent cavaller. Els companys exclamen a crits, creuen s'acosta una baralla. Però lluny de lluitar, uneixen les seves forces contra el gran Drac, que té atemorida una princesa.
Quan l'aconseguixen alliberar, saben que un dels dos s'hi ha de casar, però aquesta princesa és lletja, poruga, tartamuda, guerxa, calba i grassa. Cap dels dos la vol. Lluiten aleshores per qui se la queda i, en contra del que esperen els lectors més joves, ambdós moren, fent ús d'un pacte entre cavallers, per no haver de besar la princesa monstruosa.
2 comentaris:
Avui més que mai no m'agrada que acabi malament però sé que és ficció, si fos real el pirata i el cavaller haurien acabat divertint-se i a la princesa lletja se l'hauria menjat el drac!
ostres! doncs a mi tampoc m'agrada el final. Per què no pot morir la princessa lletja????
Publica un comentari a l'entrada