Una hippie de veritat ha de tenir els ulls sortidets, el cabell enrinxolat i el nas d'aguileta. Melena recollida i jersei vell fet de ganxet. Un yuppie dels bons porta esmòquing negre, camisa blanca, llacet fosc, bessons d'or, una maleta i cara d'enfadat. Un homeless com cal viu a un banc d'una plaça, beu vi, va brut, crida i fa soroll i no respecte els veïns. Un progre autèntic vesteix de pana, porta ulleres de pasta, caçadora, bufanda de llana i llueix per algun lloc una estrella.
Un relat sincer, autèntic, de debò, com cal... hauria de portar paraules sinceres, autèntiques, de debò, com cal... Però ni tenim cal per afegir sobre les lletres ni sinceritat per repartir. Per això, els escriptors només podem oferir porqueria sincera, autèntica, de veritat. Una merda rere l'altre, que alguns lectors us tragueu sense cap sensació d'engany. La realitat és així, tal i com la imaginem.
2 comentaris:
Ostres! no se si després d'aquest relat tindràs molts seguidors...;P
Crec que no Judith, quines penques !!!!
Publica un comentari a l'entrada