dimecres, 21 de novembre del 2012

Relat de cent

Del color gris al color verd. Cent quilòmetres de distància. Una veu a l'horitzó. Un record per sempre més. Viatges llargs, temps d'espera curt. Estades prolongades, silencis buits. Cap dels dos en presència. Només una olor esfereïdora. Memòria traïdora, cops amagats. Sense llàgrimes, però amb nostàlgia.
Les ombres, de color negre. Les persones, amb tons vius. Els sorolls... confusos com els del vent. Les dreceres, camins curts cap a la mort. El paradís, inexistent. Tot més enllà del que,  com una vida excepcional, els postulats en la llum... creus de cementiri, floritures sense aroma. Besos amb amor. Morts vius en el record.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

??????

Yves ha dit...

@Gemma: què et suggereix a tu el relat?

Judith ha dit...

un camí que em porta molts records... ;)

Gemma ha dit...

No ho sé, el trobo molt embolicat