Les ombres, de color negre. Les persones, amb tons vius. Els sorolls... confusos com els del vent. Les dreceres, camins curts cap a la mort. El paradís, inexistent. Tot més enllà del que, com una vida excepcional, els postulats en la llum... creus de cementiri, floritures sense aroma. Besos amb amor. Morts vius en el record.
4 comentaris:
??????
@Gemma: què et suggereix a tu el relat?
un camí que em porta molts records... ;)
No ho sé, el trobo molt embolicat
Publica un comentari a l'entrada