A prop a la memòria.
Res no s'esvaeix del país imaginari,
on regnes tu i el meu món visionari."
El Robert acaba d'escriure aquests quatre línies i prem el botó "enviar". En menys d'un segon el destinatari ja l'està llegint. De resposta rep una cara dibuixada, sembla un rostre amb un ull cluc i una llengua sortint de la boca. El Robert somriu i apaga el mòbil. Sap que alguna cosa s'ha bellugat dins del destinatari.
Al cap d'una estona torna a obrir l'aplicació de missatgeria instantània Torna a llegir el que ha escrit i somriu. Veu aquella cara dibuixada i s'enrabia. Pel seu cervell passen frases com aquestes: "Com ha tingut el valor. Com ha pogut menysprear les meves paraules. Una simple icona de resposta? Però qui es creu que és? Per això dedico el meu art? Per rebre aquest somriure prefabricat? A la merda!"
La seva ira és tal que es disposa a escriure-li quatre coses que li facin mal. Vol que ella senti el que pensa. Necessita explicar-li que el que ha fet està molt malament. Aleshores li envia quatre icones d'una cara enfadada, de color vermell.
1 comentari:
els icones poden arribar a ser molt perillosos. Millor dir el que sent en persona, com els petons!
Publica un comentari a l'entrada