dimarts, 6 de novembre del 2012

Relat de llegir

-Encara no he llegit el teu text.
-Doncs jo sí. L'he llegit més de cent vegades. I l'he anat canviant cada cop que me l'he tornat a llegir. M'agrada veure't al subconscient. Imaginar-te. Descriure't. Fer amb tu tot el que vull. No tinc ningú que em vigili i puc deixar-me anar. Fruir d'una visió excepcional. Gaudir de la teva pell fina. Descobrir-te entre visions ocultes. Espiar-te sense por a ser enxampat. 
Escriure m'acosta a tu. Tot i que tu, en veritat, no notes la meva presència. Per això és important que el lector em llegeixi, per convertir la tinta en realitat. Una realitat fictícia, però real al cap i a la fi. Tots tenim la nostra visió de les coses. Jo et veig al meu costat. Acariciant el teu clatell. Apartant els teus cabells. Besant el teu coll. Parlant-te a l'orella. Unint les nostres cares. Descordant la teva camisa. Passant el dit pels teus pits. Agafant fort la teva cintura. Abaixant-te els pantalons. Convertint l'aire que ens separa en la unió que ens ajunta.
El llit és quimèric. Però a la vegada és fabulós. Les mans s'agafen tan fort que, per un instant, deixo de pensar que tot és utòpic. L'èxtasi és amb mi. El frenesí és aquí.
Però en un camp tan il·lusori, tu em veus lluny. Amagat sota unes ulleres que fan d'escut. Jo me les trec i et miro. Notes com et despullo. És inútil dissimular. Ja ho saps. És la gràcia de la literatura. Converteix en real tot allò que no ho és, però que volem que ho sigui.
-D'acord, ja et llegiré després, quan tingui temps.

3 comentaris:

Coses de Llàbiro ha dit...

Aventatges de ser escriptor, no? Un món a mida.

Arquitecte crític ha dit...

Tothom és lliure d'escriure la seva pròpia història, i això no ho podrà canviar mai ningú.

Gemma ha dit...

Cadascú és cadascú .