Relat de ficció

Entre llops i boscos, ciutats i edificis. Entre realitat i ficció, llibres i tinta. El coixí esperava el cap reclinat de l'home-llop. El llit desitjava el cos de la carn blanca. Entre tots dos cossos hi havia milers de quilòmetres. Entre tots dos pensaments, un únic destí. El somni començava diferent per tots dos. Moments onírics de bellesa plàstica. 

Sense res definit, tot succeïa com acostuma a passar. Fets que esdevenen sense saber per què ho fan. Cartells sense direccions. Camins sense voral. Personatges que no són ningú. Ombres que ho són tot. Veus que no se senten. Ulls que no veuen. Mans que no toquen, però acaricien. I entre tant no-res apareix ella, saltant d'un somni a l'altre. Ell s'espanta. Té por, però no ho diu. Xerren, però no se senten. Es toquen, però no es noten. S'amaguen, i ningú els veu. El cor els va a mil. Ella l'assatja. Ell es deixa. Però les circumstàncies són les que són. Es tracta d'un món imaginari. Ambdós ho saben. Sobretot ella, que va per feina. Ell li posa el dit als llavis. Li demana que s'aturi. Ella el mira amb desig. "Sóc jo, em desitges", diu sense paraules. 

L'univers és tan complex que qualsevol partícula esdevé una bomba. La seva mirada incendiària, els seus llavis ardents, el seu coll apetitós... Tot apareix en el somni per convertir el moment oníric en l'onanisme perfecte.