De rampells

Quan ha acabat de sopar, seu al sofà i llegeix un llibre al costat de la seva dona. Entre capítols comenten el dia. Quan ja porten una hora, ella l'abraça i el comença a acarciar. Ell la duu a l'habitació entre besos i mirades ardents.

Fan l'amor, ella sap que l'ha de cansar. Així que cavalca sobre seu com una possessa. Ell jau estirat boca amunt, agafant-li els bells pits amb les mans. Ella està asseguda, com si muntés a cavall. Es mou sense parar, gemegant  sense preocupar-se pels veïns. Prem el seu cul petit sobre el cos d'ell. Es mou tant que sua i el fa suar. Quan ja no poden més ell xiscla, ha acabat. Ella cau sobre seu. Ja no podia més. Respiren profundament. S'abracen uns segons i després es separen, necessiten aire. Ella tanca els ulls. Ell també ho vol fer, però no pot. No pot dormir. Mira un punt blanc de la paret, es concentra. És una tècnica que ha après per distreure el cervell. Sembla que s'adormirà. Tanca els ulls. Ronca, però la cama se li mou. De tant en quan es torna a llevar. Ha sigut la cama, l'ha despertat. Té algú dins seu que li recorda que ha vingut a viure, no a dormir. Però ell ja no pot més. Necessita descansar. Es posa nerviós i s'aixeca. Va al sofà. Llegeix. Sembla que els ulls se li apaguen, s'estira al sofà i aconsegueix dormir. Fins que la cama el torna a despertar. 

Decideix anar al lavabo. S'avorreix i es comença a tocar. S'excita recordant les seves amigues. Acaba i queda, si es pot, encara més cansat. Tanca el llum i prova de dormir allà mateix, assegut. I ho aconsegueix. Però al cap d'uns minuts, la cama se li torna a bellugar. Es desperta i s'enfada. S'aixeca i, al saló, engega el televisor. Es passa la nit mirant programes de venda telefònica. Es passa la vida sense veure-hi clar.