dimecres, 2 de maig del 2012

De garrofes


Durant un gris matí de primavera, en Carles penja cartells pels volts de casa seva. Ell és escriptor o, com a mínim, ho intenta. L'anunci, fet per ell mateix, indica: "Es busca mussa. Raó: Bar Ximpin".
Per evitar que la gent els despengi, els enganxa amb cinta d'empaquetar. L'efecte visual és horrorós, però eficient. I en temps de crisi, pensa, convé ser resolutiu.
Un home, que passa pel seu costat, li pregunta què ha passat amb la seva mussa. Ell contesta que s'ha mudat. Ha marxat al poble, decepcionada de viure sempre dalt d'un núvol de sucre. Ja no vol llenceria negra de seda, ni maduixes ni xampany. Tan sols desitja posar-se unes xiruques, una armilla de llana, uns pantalons de pana i ajudar-se d'una gaiata. Cada dia puja la muntanya més alta de la comarca. Només l'acompanya un gos d'atura i una cantimplora penjada del coll. Un cop a dalt de tot, s'asseu sobre un roc ben gros i, tot mirant l'amplia planura, mastega garrofes recent collides.

7 comentaris:

Gemma ha dit...

Crec que l'escriptor no ha entès la seva musa, l'hauria d'acompanyar. Ja fa tard!!!

Margarita ha dit...

tens raó Gemma, potser és ell qui no enten la musa, ja pot anar buscant!!

Judith ha dit...

potser es que la musa volia fer altres coses, no? encara que massa glamou no té la nova vida, però potser no és el que busca... ;P

Anònim ha dit...

Ja baixarà, és aburrit menjar garrofes, tornarà a beure xampany i menjar maduixes...Tura.

Yves ha dit...

@Gemma: Així que creus que és una indirecta per emportar-se l'escriptor al camp? Podria ser, i tant! Si tu ho creus, ho és!

@Margarita: Tots creiem que els escriptors estan obligats a entendre les seves musses, no? Però... potser el fet de no entendre-les és el que fa q siguin les seves musses... potser...

@Judith: Si ella busca això, tindrà més valor que glamour!

@Tura: Xampany i maduixes... molt millor que garrofes, sens dubte!

Coses de Llàbiro ha dit...

Potser l'omple més la nova vida que ha triat.

Gemma ha dit...

No crec que s'el vulgui endur el camp, però la musa sap viure i omplir la seva ànima . L'escriptor, tancat a casa, depen dels altres, d'algú que l'inspiri, no busca l'aliment, espera que l'hi portin a casa. Poca cosa farà.