Tenia tants secrets que no en tenia cap. Cada cop que executava un crim ordenava el seu cervell per amagar-lo sota calaixos i calaixos de pols. Al dia següent li era impossible recordar res del que havia fet. Fins i tot quan actuava en un crim organitzat en companyia d'algun soci, unes hores més tard, ja no hi havia res d'allò a la seva ment.
Això ho sabien les bandes criminals més poderoses del país. Per aquest motiu era tan sol·licitat; mai hauria delatat a ningú. No per fidelitat, sinó per falta de memòria. La seva ment estava organitzada per sobre del seu enteniment. Ell no era conscient de l'esborrat que feia després de cada acció. Només l'havia causat. Tan sols havia preparat la matèria gris per actuar amb independència.
Pensava el crim, l'executava, obtenia plaer i, finalment, l'esborrava. El problema, però, era que la seva màquina destructora de proves també destruïa tot el que tenia al seu voltant. A poc a poc, d'aquesta manera, va anar oblidant tot el que havia passat pel seu cap. No era capaç de retenir res. El cervell ho esborrava tot. Va convertir-se en un no-res.
5 comentaris:
Això d'esborrar el que no vols recordar no està malament, però es clar, llavors ja no ets tu mateix, ets un altre o ningú.
ostres, quin avida més trista, no? bon cap de setmana!
M'ha fet somriure el teu relat. Sí que està bé això de borrar tot allò que no vols recordar. No obstant això, després no pots impregnar-te de l'essència de l'experiència! Fins aviat
@Gemma: però ell no esborra només el que no vol recordar, no?
@Judith: és trista? Per qui?
@Verba: I si t'impregnes només pel context?
Que bé !! d'aquesta manera no patia gens...quina sort viure sense conciència !! Tura.
Publica un comentari a l'entrada