De xiular

L'àrbitre xiula i el joc s'atura. Posa la mà a la seva butxaca frontal i treu una targeta groga. És la segona. El jugador es posa les mans al cap i protesta. Jo no paro de riure. "Ja pots posar-te les mans al cap, que abans les has posat sobre la pilota!" -Li dic. Ell s'enfada tant que vol pagar-me. Però apareix una munió de gent i ens separa. És una discussió estúpida, som amics. Estem fent un viatge per un territori llunyà, desconegut -fins al moment, és clar-. Hem fet una pausa, entre les visites als llocs més turístics, per poder fer exercici. Tot seguit fem una classe. La mestra és una dona coneguda per mi, de la feina. Ella actua amb prepotència. M'explica lliçons de música i intenta deixar-me en ridícul. Ara és quan el meu amic se'n riu de mi. Ell i els altres companys d'aula també.

Resulta que la meva dona ha marxat de viatge. Així que jo em poso a dormir sol, però el llit, que és un matalàs estirat a terra, rep una invitada. Jo estic d'esquenes a la porta. Per on entra una exdona meva. Ella es despulla. Només queda amb unes calces blanques de cotó. Noto els seus formosos pits 

enganxats a mi. Tinc ganes de girar-me i tornar-los a besar. Vull veure-la gemegar com abans. M'encantaria tornar a acariciar-li l'entrecuix. Però em resisteixo. Encara no sé per què, però no ho faig. Ella m'acaricia i em demana que em giri. 

Això només arriba quan entra en escena la meva dona. Em giro i faig fora a la bella noieta de coll fràgil. Lli dono una samarreta i la faig sortir per la porta del darrere.

Em preocupo. Sé que ella ho olora tot. Però altre cop xiula l'àrbitre. Aquesta vegada assenyala una falta. Els meus amics es miren el partit, alguns d'ells són amics que ja no hi són. Però tots junts estan dinant, observant com juguem a futbol.