De quatre

La pluja d'estiu ha canviat els plans del cap de setmana que havien programat el Miquel i l'Eulàlia. Tot i que han viatjat amb els seus amics, el Pau i la Núria; no podran fer tot el que tenien programat. Durant el dissabte, en lloc de pujar la muntanya a cavall i baixar a les coves del poble veí, han improvisat activitats internes, com jocs de taula, estones de lectura, moments de xerrada... Després del dinar han estat fent la sobretaula; aquesta els ha durat tant que, xerrant i xerrant, s'ha allargat fins l'hora de sopar. 

Els homes han tret tot el que hi havia a la taula i han preparat el sopar, mentre les dones s'explicaven les últimes novetats laborals. Han sopat amb vinet, continuant amb l'estat etílic seré que els ha acompanyat tot el dia. Entre primer i segon plat el Miquel i la Núria han anat a la cuina. Són amics de tota la vida, de fet ells dos són els que es coneixien abans de tenir les actuals parelles. Ella ha volgut agafar una safata, per posar-hi el conill del forn, però no hi ha arribat; així que ell l'ha ajudat i, sense voler, han quedat enganxats l'un amb l'altre. En aquell moment no hi havia conill, ni forn, ni cuina, ni res. Però en cinc segons ha tornat a aparèixer la casa rural, les parelles, la feina, les hipoteques, tot. Ell s'ha posat les mans al cap, ha intentat esborrar aquella escena. Ella li ha dit que no es preocupés. No havia passat res. No calia amoïnar-se.

En tornar a la taula el Pau i l'Eulàlia estaven callats. Ell tenia les orelles vermelles, ella estava nerviosa. Han menjat el conill sense parlar. Tots callats. Només han menjat i begut. En acabar, l'Eulàlia s'ha posat a riure, de forma estrident. Tots li han seguit el riure. Han rigut tant que han plorat. No sabien de què reien, o sí. Però el cas és que elles dues han anat a l'habitació i s'han despullat.