dijous, 5 d’abril del 2012

De comunicar-se


El petit Aut fa dies que ronda pel barri. Ha vingut d'una altra ciutat. De seguida els nens del carrer l'han volgut conèixer. És un nen tímid, no li agrada molt parlar. La primera impressió que han tingut els seus nous amics no ha estat molt bona, diuen que no és sociable, que es mostra antipàtic, que no és intel·ligent, que no parla amb ells i que li agrada estar sol. 
El mestre del Jordi, un dels nens del carrer, els ha reunit a tots per fer un berenar. Han improvisat una taula amb dos cavallets i una fusta llarga. Ha preparat xocolata desfeta i ara tots mengen i riuen.
Sota un sol de justícia, el mestre els pregunta quin idioma parlen. Un contesta que ell ho fa en català, però que també ho sap fer en castellà i anglès. "Molt bé" li contesta. "I quants idiomes més creieu que podríeu aprendre?" Continua. Aleshores, els petits es deixen anar i comencen a citar noms de llengües, algunes inventades -cosa que els fa molta gràcia-. El mestre també riu i diu: "Ostres, sí que hi ha llengües diferents, no? I creieu que us entendríeu amb algú que no parlés la vostra?".
Tots mouen el cap negant-ho. Fins i tot el petit Albert pica amb el colze al seu amic Jordi i li fa un gest amb la mà, portant el dit al costat del cap, indicant clarament que pensa que el professor està boig.
"Bé, doncs el petit Aut no us entén. Parla una altra llengua. Quina? Només vosaltres, amb el temps, acabareu sabent quina és... Si així ho feu, descobrireu una persona molt més capaç que la majoria de tots nosaltres".

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Un amor de conta i una bona lliçó .

Coses de Llàbiro ha dit...

Als nens els hi costa d'entendre, quan es fan grans ja és més fàcil.

Judith ha dit...

a vegades la desconeixença ens fa dir o veure coses que van més enllà. Hi ha molts graus d'autisme, i ha de ser ben dur haver tarctar i actuar amb normalitat.

Yves ha dit...

@Gemma: que consti que jo no vull donar lliçons a ningú! eh!

@Llàbiro: Jo crec que els nens ho entenen més fàcilment que els grans... només cal que els hi ho expliquin...

@Judith: actuar amb normalitat, i tant! aquesta és la clau! Tots som diferents...