divendres, 20 d’abril del 2012

D'agafar


Reposen sobre la taula, cara amunt. Sembla que estiguin pensant. Però només ho sembla. La pregunta que es fa en Roger és: "A qui li sembla?". Però a en Francesc no li importa a qui li sembla això, sinó que es pregunta "de què parla?".
Ambdós es miren, pensen què deu pensar l'altre i suspiren. Passen deu segons. Cap dels dos no té res clar. Només sospiten. Només fan hipotesis. En Roger s'imagina l'objecte damunt la taula i, davant seu, en Francesc mirant-se'l, com si li semblés que estigués pensant. En Francesc s'imagina en Roger, davant la taula, mirant una sèrie d'objectes molt variats. Per un costat té una serra elèctrica; per l'altre, una pistola; enmig, bolígrafs, televisors, papers i un fotimer de paperassa. Veu com en Roger va seleccionant els objectes, separant els que no li agraden. Finalment es queda amb un paper arrugat. L'aplana i llegeix una frase escrita amb ploma d'ocell:
"Si no et poses les ulleres, no veuràs de què parlem".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort que va triar el paper arrugat! si agafa la pistola o la serra...qué hagués passat? no ho sabrem mai...
Tura.

Yves ha dit...

@Tura: I tant que ho sabrem! Només cal imaginar-ho! no?
;-)