-Mestre, les seves paraules són sàvies. Sempre parla amb gran eloqüència. Escriu amb rigor i dotat de molta coherència. Omple articles i articles amb sentit comú i d'una visió suprema que em satisfà el desig descontrolat d'aprendre i aprendre. Per mi, mestre, és la bandera que necessito per seguir lluitant. És l'ombra que sorgeix enmig de la batalla quan em sento sol. És l'oasi fresc i saludable que se'm presenta al desert. Mestre, he pensat molt en vostè durant aquests dies. Estic disposat a fer el que sigui per seguir la seva estela. Vull portar-li les túniques i aguantar-li els llibres que llegeix. Sóc capaç de tot per sentir-lo recitar les seves creacions. Em deleixo per la seva doctrina. Seré el seu fidel seguidor. A cavall, a peu, a quatre potes, arrossegant-me. De qualsevol forma. Perquè la única cosa que em preocupa, oh Mestre, és tenir la tranquil·litat de no haver perdut aquesta oportunitat. Només un neci permetria que l'allunyessin de vostè. He tingut el privilegi d'haver arribat aquí, davant seu. Encara no ho sé com ho he aconseguit, però sóc ben conscient de com me n'aprofitaré d'aquesta situació...
-Fill meu, no vull saber quina utilitat li ha donat al meu llibre...
1 comentari:
:( Massa per mi
Publica un comentari a l'entrada