Relat de perruquers

Com cada dia, en Jofui obre la seva perruqueria. Pel matí són pocs els clients que acudeixen al seu local per tallar-se els cabells, però a mitja tarda sempre comença a tenir visites. És aleshores quan no para d'arreglar pentinats. 

No té cap estil definit, li agrada tallar, tallar i tallar. La velocitat amb la que fa anar les tisores deixa sorpresos als nous clients, mentre que els antics s'hi acostumen, tot i que a vegades temin ser pacients d'un accident.

És molt professional i s'esmerça tant com pot en què les persones surtin d'allà contentes. Acaba la jornada cap a les nou de la nit. Els seus dos ajudants marxen i ell es queda una estona més per recollir-ho tot. 

Passa l'escombra per terra i amuntega els cabells de l'últim home que ha passat per les seves mans. El piló de cabells que acumula al llarg de la tarda és molt gran. És sabut que moltes perruqueries el venen, encara que d'altres el tiren. Ell el guarda. Ho posa tot en una bossa i se l'endú a casa. Allà aboca tot el contingut a dins d'una banyera petita. Gairebé omple dos dits. Es despulla i s'ajeu sobre aquella capa frondosa de pèl humà...