En un sopar qualsevol de feina, a les dotze del migdia, quan tots els veïns dormen i els obrers piquen l'asfalt. Les bombetes apagades il·luminen un menjador ocupat per tanta gent que només hi són ells dos.
Fa dies que no paren de discutir, per qualsevol cosa la tendresa floreix i omplen l'ambient d'insults i menyspreus. Són tan guapos que es veuen lletjos, però mai es miren l'un a l'altre, excepte de tant en tant, cada tres minuts, aproximadament, quan es creuen la mirada i es toquen amb els peus. La distància és tan gran que la diminuta taula no permet posar dues estovalles individuals, comparteixen el plat i el got, que, sense cap intenció d'emborratxar-se, omplen cada dos per tres amb vi del Priorat.
Vegetarians de mena, mengen una hamburguesa de vedella, ell agafa la forquilla i ella el ganivet. És tanta la tensió que es viu en aquella gran casa, de només trenta metres quadrats, que la confiança no existeix.
-"Quant et poses violenta... et xuclaria tot el coll"- li diu ell mentre mira l'afilat ganivet amb el que ella talla la carn.
-"Si ha de passar això, mai més seré violenta"- replica mentre es treu la roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada