Relaxa't i escolta el pas destructor del temps. Quan aprenguis a conviure amb el tic tac demolidor, veuràs que pots convertir allò que observes en etern.
Relaxa't i sent les campanes de la mort venint darrere teu. Quan comprenguis que no importa el moment en què arribi, escoltaràs els bells plaers de la vida cantant des de l'infern.
Relaxa't i deixa aquest captaire en pau, demana uns cèntims, no pas que li donis lliçons de la vida. No li portis menjar, tampoc no li busquis solucions, ell demana diners, si vols, li dónes, sinó te'n vas.
Relaxa't i nota les mans del doctor traient el cavall de dins teu. El seu renill és estrident i esfereïdor, però, si tu vols, veuràs aquelles quatre potes salvatges com un fill teu.
Relaxa't i acaba la cançó, el públic marxa fart del teu sermó. Portes la vella capa blanca del trist emperador, ets l'home que busca llum i porta la foscor prohibida.
Relaxa't i abandona aquesta trista vida, sense tu... brindarem per la paraula eterna.
2 comentaris:
relaxa't... sembla ser la paraula de moda! ;P
Relaxar-se i viure
Publica un comentari a l'entrada