dimecres, 13 de març del 2013

Relat de retaules


-Què he fet jo per merèixer això? -Pregunta la Verge esbufegant en acabar la frase. 
-Anar amb homes tant sols per guanyar diners, tenir fills sorgits de l'adulteri... -Contesta indignat el seu major admirador.
-Però què dius, si sóc una verge, sóc la imatge divina de la purificació...
-Clar, això ho dius tu. Però aquesta indumentària que portes, de secretària perversa...
-No sé què veus tu, però ja fa sis segles que estic aquí, impresa en aquestes sagrades parets, i sempre m'ha venerat tothom...
Es fa el silenci i se sent el soroll d'unes goteres que l'ermita té sobre l'altar.
-Què he fet jo per merèixer això? -Torna a preguntar-se la Verge mirant el pelegrí que tot el dia té davant seu.
-Ser guapa, simpàtica, intel·ligent, sexy, morbosa, fer-me cas... Conéixer-me i ser una molt bona font d'inspiració.
-Inspiració? De què? L'apòstol Marc va rebre inspiració divina i va escriure el Nou Testament. Ramon Llul s'inspirà en la conversió religiosa. Però tu... Tu què fas? Ni tan sols em contemples per apropar-te a Déu...
-El capellà em va dir que el millor remei a la meva malaltia era aproximar-me a Déu en ment i carn... i tu ets el camí...
El citat eclesiàstic sent les seves paraules i, fart d'escoltar com el menciona cada dia com a excusa per quedar-se hores i hores mirant aquell retaule, li diu:
-Escampa la boira, si us plau...

1 comentari:

Gemma ha dit...

Mmmmm.......no hi veig la gràcia. Digues-li truc,rere-fons o allò que l'autor ha volgut explicar.