Quan la recepcionista reinicia l'encaminador de l'empresa, altrament dit router, els treballadors tornen a treballar. Per fi s'ha acabat l'exili informàtic. Tothom torna a estar comunicat i es torna a sentir el tac tac de les tecles dels ordinadors. Ella torna al seu lloc amb un gran somriure. Camina segura de si mateixa, mirant els seus companys amb un orgull impropi d'ella. S'asseu i li diu a la telefonista: "Ja ho he arreglat".
Els dies passen i el final de la setmana s'acosta. Tot succeïx amb una normalitat esbalaïdora. No estan acostumats a què tot vagi bé. I Jorn rere jorn la recepcionista explica als companys que ella és la causa de què tot vagi bé.
A les dotze en punt de divendres, però, el sistema informàtic de tota la companyia torna a caure. Arriben queixes de tots els departaments. Ella, cofoia, s'afanya en dirigir-se a la sala dels servidors. Reinicia l'encaminador i retorna al seu lloc de treball. Però tot continua igual. Quan ja ho ha fet quatre vegades, decideix trucar a un tècnic i li demana que vingui a fer una consulta urgentment, "necessitem un professional" li diu per telèfon.
2 comentaris:
La primera vegada que veig encaminador.
Pobreta, tan feliç que era ella.
La felicitat és fugissera.
Publica un comentari a l'entrada