Relat de ruixar

Una pluja d'aigua calenta cau des de l'aixeta. El mirall no reflecteix la realitat, l'ambient és ple de boira. Un espai no molt gran resulta encara més petit si la visió és reduida. Però està tan a gust sota l'escalfor de la dutxa, que no té cap tipus de claustrofòbia. 

El dia ha estat llarg. Curiosament, ha tingut més hores de les que mana el Règim Diari de Control d'Hores (unes 24, segons diuen). La feina l'ha esgotat, gairebé no té forces per a res. Els ànims queden amagats sota l'aigua que cau incessantment. Durant un parell de minuts, no es mou. Té els ulls clucs i el cos dret. La pell li fa d'impermeable. Pot aguantar el xorro d'aigua directe al seu cap sense problemes.

De cop, però, nota que alguna cosa es mou al seu costat. Obre els ulls i veu com la cortina es desplaça. Apareix ella. Va nua, però no del tot. Porta unes calces vermelles transparents. Encara ho són més quan l'aparta i es col·loca -ella- sota la descendència aquosa. També tanca els ulls, aguanta dos minuts davant seu. Se li mullen els pits, els braços, el melic... L'aigua que no decideix per quina cama baixa, acaba gotejant pel mig. Porta les calces empapades. Es gira i li mostra l'esquena. Bé, li ensenya el cul. També va tota mullada. Ell, tot i estar fora de la dutxa, no agafa fred. Tot el contrari. Té el cos bullint.

El punt i final arriba abans que ell pugui fer el que vol. El punt i seguit esdevé després de què ella es giri. El punt i coma sorgeix amb ella besant el seu membre amb una dèria descontrolada. La coma és una pausa creada per donar pas al frenesí. I després dels tres punts, la seva cara és ruixada amb delit.