Relat de pas

Visions estrellades sobre catifes púrpures. El control és total. No hi ha moviment en fals. Però quan l'agulla dels minuts s'atura i, casualment, resta sobre la dels segons, el temps no passa. Tot descansa immòbil. Tot menys el cervell. Que viatja a una velocitat trepidant. Sense tren, sense avió. Només amb les neurones circulant com boges, alterades per la testosterona. Excitades per la situació. I tot esdevé sense succeir res. 

El marró que no és negre és diferent. Conegut. Llunyà. Pròxim. Vivim en un món de colors i d'olors. I molt sovint aquests són els que ens recorden que no som com som. Cada persona viu una còpia de si mateix. Controlada. Socialitzada. Privada dels sentiments passionals més espontanis. I és millor així. O no. Tot depèn de quina sigui la flor que giri al pas del sol.