Vint minuts més tard, ella ja s'ha canviat, tot just s'està pentinant. Però ningú canta. El silenci és la nota predominant en un espai ple de boira fictícia. Fill i pare s'amaguen a l'habitació. Saben que sortir al passadís pot comportar riscos innecessàris. Com rebre un crit, una sabata o vés a saber què. Així que decideixen seguir atrinxerats. Ho fan jugant, alegrement, però amb el temor perseguint-los per dins del cos. Aquella dona que cantava amb dolçor sota l'aigua de la dutxa, ara, respira profundament. És a l'aguait. Espera el moment oportú per esbroncar el primer que es trobi, sigui gran o petit; familiar o desconegut.
El vent a vegades bufa de garbí, però quan vol canvia i ho fa de tramuntana. Cal sempre estar preparat per posar bé les veles, o la barca bolcarà.
3 comentaris:
uf! que dur!
fos bipolar
Una situació difícil de dur
Publica un comentari a l'entrada