Ell li diu: "Va, estira't i dóna'm teca per demà". I ella s'estira, avui, al sobre de la cuina. Ell agafa un ganivet i la besa. Comença a tallar-li els dits. Ella plora, però no crida. La sang comença a embrutar tota la cuina, però ella no es mou. Aguanta un minut veient, amb ple rendiment de la seva consciència, com a poc a poc es va quedant sense extremitats. Passat aquest temps, es desmaia i entra a un altre món. Aquest estadi, cal dir-ho, és efímer. Perquè en pocs segons el cor se li para.
A ell no li importa que ella ja no hi sigui. Continua tallant els seus filets. Els dits els ha posat a la cassola, amb aigua bullint. Els braços els està coent a la graella, amb un condiment especial, sang fresca. Amb una cullera ha succionat els ulls. Ara mateix estan al microondes. Com veu que hi ha massa tiberi, després d'amputar-li les cames, opta per congelar-les.
Això sí, es prepara les postres amb moltes ganes. A un plat petit ha dibuixat un cor amb nata ensucrada. A dins hi ha col·locat el fruit de l'amor. Sap que és el que més li agrada i, és conscient, un cop se l'acabi ja no voldrà menjar res més.
6 comentaris:
Per favor !!!!!Estic esmorzant !!!! Vols dir que no hi ha alguna cosa que et fa mal ?
M'han avisat per si podia escatir si et passava alguna cosa.
Que bé que t'ho passes, dolent!
només tinc una pregunta. Els ulls al microones no exploten???? ,)
Sí, a mi també m'encurioseix això que pregunta la Judith. Però, com que no tinc microones a casa, no podré aclarir-ho.
Potser si es punjen no exploten i es couen més bé. Tura.
@Gemma: Tu esmorzaves, però ell suposo que dinava!
@Anna: Tots som ben dolents en el fons, no?
@Judith: depèn dels minuts!
@Tura: Cert, com les botifarres!
Publica un comentari a l'entrada