A la ciutat de les magnòlies hi vivia tanta gent que ja no quedaven magnòlies. Una persona feia temps que parlava i parlava. Concretament, deia: "Jo penso que és A. I crec que és A per això, això i aixo. I crec que tots hauríem de viure segons el que dic jo. Perquè A és la millor manera de viure. Ja veureu, estimats conciutadants, que bé viureu amb aquest sistema. Visca A. Visca!"
El seu discurs mai trobava qui li repliqués. L'havia explicat tantes vegades que ja ningú gosava portar-li la contrària. És més, ja no hi havia ningú que pensés diferent. Tothom havia interioritzat el seu avorrit parlament.
Malgrat tot, durant uns dies, un nou corrent va sorgir entre els carrers dels antics camps de magnòlies. Era una opinió que es diferenciava molt de l'altra. Com tot corrent, aviat tingué un líder. Aquest es col·locà al costat de l'home que parlava i parlava i encetà el seu discurs: "Ets un dictador! Com pots dir això? Jo penso que és B. I crec que és B per allò, allò i allò. I crec que tots hauríem de viure segons el que dic jo. Perquè B és la millor manera de viure. Ja veureu que bé viureu amb aquest sistema. Heu de deixar de pensar només en A! Visca B. Mori A!".
4 comentaris:
potser si intentessin unir a+b obtindrien una bona qualitat de vida, no?
Potser Judith, però primer haurien de reconeixa que tots dos son dictadors i per tant dubto que arribessin a una so.lució C
Dons...visca la A i la B !! i a callar tots !!
Tura.
@Judith: Què vol dir qualitat de vida?
@Gemma: M'agrada el que dius...
@Tura: hahaha, aquesta sí que és bona, ha sortit una C semblant a A i B!
Publica un comentari a l'entrada