A la plaça Folch i Torres sona la pilota,
a vegades és d'acer,
a vegades és de fusta.
Sona, sona,
sona contra el cos de qui no la vol escoltar.
No és rodona, no és com la lluna.
A la plaça Folch i Torres sona la pilota,
fa mal a punxades,
és la mort del qui no sap parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada