No hi havia reialme, ni cova sagrada; ni tan sols havien servit el sant sopar, però en el bar de la cantonada la cambrera els havia dut dues cerveses ben fredes. Ella tenia la mirada trista, ell ho sentia i el cor li coïa com les pedres roents a la brasa. De fons se sentia "I'll never love again" i ella li explicava entre llàgrimes tot el que significaven aquelles lletres.
No va ser la cervesa, ni l'embriaguesa del moment, ni el Diazepam maleït que el deprimia fins a caure dormit; va ser un impuls diví el que va fer-lo levitar a ell, com Siddhartha sota l'arbre.
Un cop alçat més d'un metre de terra, va treure el seu bloc de notes, mullat i estripat, i va llegir-ne unes frases, no seves, és clar:
– Aquesta nit, per causa meva, fallaràs, perquè diu l’Escriptura: Colpiré l'estrella i es dispersaran les llums de l'univers. Però quan hauré ressuscitat aniré davant teu per mirar-te de fit a fit. Aleshores ella li va contestar: – Ni que, per causa teva, jo hagués de fallar, el cert és que no et fallaré pas. En sentir això, ell li respongué: – En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. Llavors ella li deixà anar: – Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. Llavors ell va agafar-li la mà i li digué: – Segueix asseguda aquí mentre vaig allà a pagar. I ho va fer. I mentre ho feia va girar-se i en veure els gest d'ella començà a sentir tristor i angoixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada