diumenge, 28 de juliol del 2019

Relat de les paradoxes

Només els sentiments ens pertanyen a nosaltres, i quina paradoxa... són cap als altres!

Crida el corb al bell mig del camp, serà part de la seva cultura. No crida l'oreneta més que quan s'està morint.

Una mirada i veure que allò que estimes ja ho has perdut... un bes i notar que sí, que l'estima és gran però que el foc ha desaparegut.

Un gat treu el cap per l'escletxa, mirarà alguna cosa; alguna cosa serà mirada. Serà el gat que ho fa, o la cosa que es deixa fer?

És hora que volis, algú t'ha de treure del fang del pou. El teu lloc és l'univers, mira si ja tens astronauta; pren la nau, condueix-la ben amunt. Allunya't de qui t'ha fet mal.

Les quatre de la matinada i un ull obert, no pot mirar res; però imagina. Imaginar és pitjor que veure? Segur que no, però dins de cadascú és tan real com fer-ho.

El futur és el present amb una cançó que comença a acabar-se. Posa'n una altra abans que el disc es ratlli.