La Marta feia dies que no dormia bé, estava nerviosa per uns assumptes personals que tampoc ve al cas explicar i, a més, cada matí havia de suportar l’insofrible soroll que provenia del pis de dalt d’on ella vivia. Ni posant-se el coixí a sobre del cap podia evitar sentir aquella màquina trepadora.
Cada dia que passava, feia més ulleres. Caminava recolzant-se per tot arreu perquè s’adormia, però com un peix s’intenta mossegar la cua, ella intentava dormir sense aconseguir-ho. Era un bucle etern. El doctor de capçalera, un jove i atractiu danès que ja feia un parell d’anys que vivia a la ciutat, li va receptar un medicament molt agressiu. El cert és que, tot i la reticència inicial de la Marta a prendre’s aquell medicament, al final ho va fer i va aconseguir dormir sense problemes. Tota la nit roncant, sense despertar-se en cap moment, fins que a les sis de la matinada, just quan el sol començava a treure el cap, altre cop el soroll de les obres de dalt. Aquell dia no va fer res al respecte, ni els 10 següents, però un cop la capsa dels medicaments va quedar buida, va despertar-se de molt mal humor. Havia dormit molt poc i aquell troc-troc matiner va acabar amb la seva paciència. Sense ni tan sols vestir-se, només amb la roba interior posada, va sortir del pis, va pujar per les escales, de dos en dos i remugant tota l’estona, i es va plantar davant de la porta d’accés al pis de just a sobre del seu. Va prémer el timbre, però no van obrir. El soroll de l’interior del pis era tan fort que no era possible que ningú sentís ni el ring-ring ni els crits que ella donava demanant que obrissin la porta.
Resignada, es va asseure i va esperar que el soroll acabés. A vegades hi havia un intermedi que deixava anar un silenci tranquil·litzador. No durava massa, així que es va concentrar per no fallar i, quan va deixar de sentir-se el soroll, va saltar com un gat i va tocar el timbre amb totes les forces.
Al cap d’uns segons s’obria la porta i la rebia el veí de dalt. La Marta es va quedar bocabadada en veure’l. Era el doctor que l’havia visitat, el mateix amb qui ella havia tingut somnis eròtics durant tres nits i a qui havia dedicat els seus moments onanistes d’aquella setmana. Ell se la va mirar de dalt a baix i no es va sorprendre de veure-la en roba interior, al contrari, li va agafar la mà, la va fer entrar i la va besar. A ella se li haurien calgut les calces a terra, però les portava ben lligades. Sense dir-se res, van caminar passadís enllà, fent-se petons i magrejant-se tot el cos. Ella no sabia què dir, però se li va escapar un lleuger “fas obres” que ell va negar.
Quan van arribar a l’habitació ella ja anava nua del tot i tenia els baixos ben humits. El doctor li va senyalar el llit amb el seu membre viril, ben erecte. Ella va fer cas i va girar el cap per veure el niuet d’amor on volia ser posseïda. Allà hi va veure una altra dona, totalment despullada, oberta de cames i amb un arsenal de vibradors rodejant-la. N’hi havia tants que semblava una botiga. La Marta volia parlar, però ell no la va deixar fer-ho. La va estirar al llit i amb molta cura va connectar-la al masturbador gegant que ocupava tota la tauleta de nit i feia tant soroll com una trepadora industrial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada