Relat de fòbies

Uns periodistes entretenien a la gent, a través d'un canal de ràdio, parlant de la fi del món. Era el tema del dia. Ningú s'ho creia, però tothom en parlava. El dia següent era massa important com per acabar-ho tot un divendres abans de la Grossa. Tot just quan hom començava vacances. Era impossible que allò succeís. Clar que, els qui van predir tal maledicció no contemplaven ni loteries ni jornades festives, eren altres temps, tot era diferent.

Ell caminava pel centre, portava ulleres de sol. Ja feia dies que no podia dormir, tenia els ulls vermells i la llum li molestava molt. Dos ullals li havien crescut considerablement. El cor li bategava depresa. Sentia por de tothom. I portava una vida ben estranya. Ell tampoc creia en la fi del món; però mirant una església petita d'un carrer estret va veure un raig de llum caient del cel. Aquest va rebotar en una vitrina i el va enlluernar de mala manera. 

Va plorar durant uns llargs minuts, amb els ulls absolutament tancats. Després, seguint el camí diví, la por va apoderar-se d'ell. I si de veritat s'acabés el món? Què hauria de fer? Quin seria el millor final per a la seva vida? 

Va pujar a l'autobús molt decidit. Ho tenia clar. Abans de morir volia provar la carn del pecat. El policia que habitava dins seu havia desaparegut. Ni superjo ni control suprem. Per descomptat no tenia ni un gram de consciència, ni de religiosa ni ètica. Era instint pur. Un sol pensament a la ment, veure-la, besar-la, menjar-se-la. 

En entrar al seu pis, va saludar-la amb cordialitat. Per fora semblava un home normal; per dins era un monstre sanguinari. Per sorpresa d'ella, ell li va agafar la mà. Se la va endur al dormitori. "Tranquil·la, morirem tots" li va deixar anar. 

A partir d'aleshores, sexe i sang es van barrejar. Els ulls de tots dos eren vermells del color de la passió. El llit era un altar amb sacrifici celestial. El clímax va arribar acompanyat d'un crit fort i estrepitós. Ella era morta. Ell era viu. La llum, aleshores va entrar amb força per la finestra...

Tenia tant pànic a la llum que es va tancar a un armari. Allà es va relaxar i ja no en va poder sortir mai més.