divendres, 14 de desembre del 2012

Relat de telefonistes


La telefonista fuma com una desesperada. Ho fa mentre truca a totes les persones que té apuntades al paper. Un tècnic ha creat una base de dades a partir d'un extret il·legal que van robar-li a la competència. Ho van fer per ordre directa del Director Executiu, que segueix fil per randa la filosofia de l'empresa, creada i publicada en un llarg informe per la Junta de Directors ara fa un any. Ella és el punt final d'un procediment de dubtosa ètica. És la galta que rep els cops dels irats oients.
Quan ja porta vuitanta tres trucades -totes elles amb resultat negatiu de compra-, despenja un home amb una veu que ella troba molt interessant. Pensa en deixar anar el discurs ràpid i penós que li han escrit per convèncer als possibles clients, però canvia d'acció i es presenta, amb una veu suau i dolça. Li explica qui és, on està, per qui treballa i com va vestida.
L'home s'interessa per tot el que sent. Sobretot quan ella li descriu, amb tot detall, com és la roba interior que porta. 
La conversa dura una hora, els dos s'han posat calents. Ella ha anat al lavabo de l'empresa i segueix parlant amb ell. Està nua, es toca. Ell és sol a casa, també està  completament despullat. Naturalment, també s'està tocant. L'onanisme els uneix molt més del que la promoció telefònica els hauria separat.