Sense presses, s'asseu al seu balancí. Fa anys va fabricar una peça de fusta que li serveix de bloqueig pel balanceig, avui la fa servir. La cadira no es mou. Encén una pipa amb molta cura. Aspira i omple els pulmons d'un gust antic i càlid. L'únic soroll de l'habitació és el tabac cremant davant del seu nas. A la memòria, anys i anys de records alterats i modificats al seu gust. No recorda cap passatge tenebrós. No ha viscut ni por ni malaltia. Tot ha estat subtilment arreglat dins la seva ment. Tranquil·litat i calma. Serenor i paciència. Respira profundament assaborint cada un dels instants que ell mateix ha creat. No li importa si són certs o falsos. Per ell, la vida ha sigut així.
Aparta un llibre que té a la taula. Ell n'és l'autor. Es titula: "Anàlisi freudiana i estigmes maquiavèl·lics del Perro andaluz". A sota hi ha un ganivet, l'agafa, l'apropa a la cara i, sense produir cap crit, dissecciona l'ull. Aquest cau suaument sobre la seva mà esquerra. El neteja. El posa dins d'un got d'aigua per treure-li la sang. Tanca les parpelles i les cus meticulosament.
Altre cop reprèn la seva activitat preferida, xucla la pipa i recorda el que ell ha creat en el seu imaginari.
1 comentari:
Diguem.... que està com un llum de ganxo. Seria molt bo recordar sols les coses agradables i poder manipular-nos la ment, però també perdríem experiència.
Publica un comentari a l'entrada