Descansant a la Badia dels Boscos Frondosos, el Romeu fa córrer la imaginació. Li agrada pensar en un clima càlid, tot i que té els peus gelats per culpa del front polar que ha arribat a la zona. Li encanta pensar en unes noies parlant-li a cau d'orella, tot i que no hi ha cap persona al seu voltant en un radi de cinc quilòmetres. Es torna boig pensant en una cervesa ben freda, al costat d'unes xips, tot i que només pot beure aigua del pou i menjar la carn que caça. Desitjaria tenir un llibre brut, arrugat, tacat per unes gotes de cafè, ple d'aventures estranyes i alienes que se les faria pròpies, tot i que a la cova on viu no hi té ni llibres ni ordinadors.
Descansant a la Badia dels Boscos Frondosos, el Romeu es qüestiona com és que ho pot imaginar. Es pregunta si ho pot fer perquè ja ho va viure temps enrere o si, d'altra banda, ell no ho ha viscut mai...
1 comentari:
Aquella estranya sensació de cosa viscuda en altres temps.....
Publica un comentari a l'entrada