Imagineu-vos, estimats lectors, un bosc ple de pins i d'arbustos verds. El soroll del riu baixant alegrement. El cant d'uns ocells que sobrevolen les copes dels arbres. Els rajos solars passant a través de les fulles. El vent, fred, però no glaçat, colant-se entre els troncs. Les ombres passejant amagades, pel record dels que ja no hi són. És un verd paratge, un univers cromàtic joiós i sensitiu. On uns conills juguen i es reprodueixen. Corren per fora del cau. Tornen a entrar-hi. A dins, s'uneixen en un sol cos, es mouen ràpidament. Després tornen a sortir. Corren altre cop. Alternen la intimitat i l'estat públic, no els fa vergonya res. Són dos animals procreant.
Imagineu-vos ara, estimats lectors, una ciutat bruta i grisa. El soroll dels claxons eixint entre el so dels cotxes brunzint sense parar. Una dona crida, quan li arrenquen el bolso de la mà. Un home parla en to alt per telèfon, com si el seu oient no l'escoltés. Dues veïnes es creuen i no se saluden; ni es miren. El venedor ambulant observa si apareix la policia. És un paradís gris i emboirat. On una parella madura juga i s'estima. No els veu ningú, fa estona que són al llit. Poca llum entra a l'habitació de casa seva. Ell ha encès unes espelmes, ella ha posat música. Fa estona que juguen i riuen, només duen roba interior. Les mans acaricien els cossos amb suavitat. Els llavis exploren la pell en tots els seus racons. Queden nus i s'ajunten en un sol cos. Es mouen ràpid, però també lent. L'ambient és tan càlid que els vidres s'entelen i l'habitació enfosqueix encara més. Són dos animals estimant-se.
1 comentari:
Prefereixo el món dels conills, és més bonic i menys fals
Publica un comentari a l'entrada