Amb els seus barrets plens d'espuma. Amb les seves armadures buides de cor. Ells es passegen per la vida com si el dolor no existís. I per cada mort, una altra vida troba sentit.
divendres, 15 de juny del 2012
Relat de trist
Quan un cavaller no imposa respecte, sinó tristesa. Quan un enemic no planta cara, sinó tendresa. Així ella li va explicar quan se'l va trobar sobre la mesa. Quan una cançó no té notes, sinó gotes. Quan un missatger no té missatges, sinó badalls. Així els ocells li van cantar quan el van veure perseguint cavalls. Quan un somni no té miratges, sinó realitats. Quan un caçador no té preses, sinó regals. Així els arbres van relatar-li quan buscava ombra pels seus mals. Quan un matí no té bon dia, sinó negror nocturna. Quan un amic no té amistat, sinó compassió. Així el cel va narrar-li quan vagava per l'estació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Passar per la vida com ànima en pena. Ànimes sense vida, vides sense ànima.
la roda de la vida mai deixa de girar... uns venen i els altres van, uns ploren mentres els altres riuen...
@Gemma: és possible no tenir ànima?
@Judith: aleshores, les coses existeixen pqè existeixen les seves contres, no?
Publica un comentari a l'entrada