Relat d'anècdotes

Vivia dins d'un armari. No volia sortir d'allà. La seva família, preocupada, havia portat el seu metge de capçalera, que no va poder fer res. Havia cridat a psiquiatres, que no el van convèncer per sortir. Havia pagat a mestres de l'encanteri, els quals tampoc van aconseguir el seu propòsit.

Davant la negativa consistent de l'home, els seus estimats van acceptar la condició vital que haurien de viure. Així que pel matí li portaven un cafè i uns croissants. Trucaven a la porta de l'armari i ell obria i donava les gràcies. Mentre menjava observava com ella  es treia el pijama i tornava amb la tovallola enrollada. Aleshores ell li escollia la roba. Li anava donant a mesura que s'explicaven la nit. Era una persona molt activa i, fins i tot de nit, no parava quieta. A vegades la seva activitat era neuronal, viatjava més enllà de les portes de l'armari i trobava gent nova. Altres cops, era física. Es movia entre la part dreta i la part esquerra, sortejant camises, faldilles i pantalons.

La resta del dia estava sol. Així que ella li deixava un tupper amb menjar perquè el consumís quan tingués gana. Per la nit, quan ella arribava de la feina, s'asseia davant de l'armari, l'obria i, mentre es treia la roba, comentaven les anècdotes del dia.