Així és, un taxi que pujava carrer amunt pel carril central es desvia i s'atura just al seu costat. L'home obre la porta, entra i es col·loca al costat dret dels seients de darrere.
"Si us plau, porti'm a la plaça de les Glòries", li diu amb un to amable. "Així ho farem", contesta el taxista. Passen uns segons i ambdós comencen a explicar-se la seva vida. El caràcter amè del client fa que el taxista es relaxi i aprofiti el trasllat per relatar, amb tot detall, com és sa família. En aproximar-se al final de la Gran Via, el xofer pregunta el lloc exacte d'aturada. Però la resposta és del tot inexacte: "És igual, no m'importa".
Estranyat, el taxista atura el vehicle just arribar pel lateral. El passatger paga i baixa del cotxe. Un cop el taxi s'ha allunyat, l'home aixeca la mà. Ho fa amb un gest autoritari. Sap que el seu moviment comportarà una acció immediata que li aportarà un benefici únic.
2 comentaris:
Què sols que estem moltes vegades...I més profunda és questa soledat, si es dona en un lloc com una ciutat, on estàs "tant acompanyat".
@Gemma: molta gent, molt poques persones...
Publica un comentari a l'entrada