Relat de sola

Un món per descobrir. L'onada deixa de ser blava i passa a ser blanca. Entre la llum es descobreix el peix que lluita per arribar sobre l'aigua. Ell escriu aquestes línies mentre la recorda dalt del turó. Sola. Fa dies que dorm a una casa abandonada. A l'entrada s'hi pot llegir un cartell que avisa: "Prohibit entrar, dispararé a qui s'acosti".

Les tecles de l'ordinador estan plenes de cendra. L'escriptor no para de fumar. Està nerviós. Vol usar la seva protagonista com si fos una bandolera. Una persona forta i nerviosa. Però no pot. Cada cop que tecleja una frase la veu allà dins, sola, amb llàgrimes als ulls. Pregant que algú s'oblidi d'aquell cartell i gosi entrar a la casa atrotinada. 

La lluita entre les tecles i els dits és ferotge. Ara escriu que ella agafa una pistola amb la mà. Però aquesta se li cau. No pot portar armes una dama pura, blanca, amb esperit intocable. Així que es revela, però ho fa a la seva manera. Abaixa la vista. Mira l'arma que ha d'agafar. Es nega a fer-ho. Es treu la samarreta que du. La deixa sobre una taula plena de pols. Es desvesteix de pantalons, portava unes malles ajustades. Gairebé nua, només amb l'harmonia d'un conjunt blanc, quasi integrat amb la seva pàl·lida pell, es recull el cabell i sospira. Obre la porta i mira el cel. Aleshores, amb la veu tremolosa, clama a l'escriptor: "Amb mi fas el que vols, però només ho pots fer aquí".