Qui relata aquesta història no recorda si era diumenge o dissabte, però no ho troba rellevant per entendre un relat que comença amb un home i una dona, anomenats Ígor i Íngrid, situats a la cuina de casa seva. Ell se l'estimava amb bogeria, ho feia tot per a ella, ella li corresponia amb un amor dedicat, exclusiu. Eren feliços. Aquell dia que desconeixem, ambdós estaven contents, cuinant a casa, preparant un exquisit menjar. Estaven tan alegres que cantaven i ballaven, xerraven de les seves coses. Tot formava part d'un conte idíl·lic. Un parell de vides joioses que gaudien plenament de tot el que podien. Ella, en agafar el ganivet del pa, es va girar i va veure al seu home d'esquenes, obrint el forn. No sap ben bé com va anar, però li va clavar el ganivet per darrere. La sang va començar a brollar i ella va deixar anar aquella arma. Quan l'home caigué al terra, ella es fregà les mans. S'assegué al seu costat i plorà. No sabia per què havia fet allò. Va trucar la policia i els dies van passar fins que deixà la presó per anar al jutjat.
Quan el jutge li preguntà per què ho havia fet, va comentar com se l'estimava, va explicar com n'eren de feliços. Però el jutge va insistir amb la seva pregunta. I ella només va poder respondre que, a vegades, es fan coses sense sentit.
3 comentaris:
Sense sentit com el Pepe?
Ben fet Yves, les històries que suen felicitat els hi cal a vegades una bona patada a la boca. Com si es tinguessin més mèrits perque et toqui la loteria de l'enamorament, feina no-feina, família collonuda, etc... Els afortunats han de callar-se i continuar creuant els dits...
@Francesc: Segurament el Pepe és un dels molts psicòpates que hi ha voltant pel món... La qüestió és saber si sempre fem les coses amb sentit o no. I podem anar més enllà i pensar qui controla el nostre sentit? la civilització (ètica, religió, política, etc.).
@Jordi: Prems fort, eh!
Publica un comentari a l'entrada