De sàdics

S'ha proposat escriure un relat sàdic. Però ha de ser sàdic i eròtic. Sexualment implícit, que imposi la sang i l'adulteri. Davant de l'ordinador, l'escriptor recorda les paraules de la misteriosa carta que va rebre. Una lectora li demanava, suplicant, que fos més cruel, que fos més salvatge. En llegir-ho no sabia si es tractava d'una broma o d'una demanda seriosa, per això va mirar l'adreça de la remitent i va desplaçar-s'hi. Va trucar el timbre i una dona d'uns quaranta anys va obrir la porta. Portava un vestit llarg, però en pocs minuts, després de fer-lo entrar i tirar-lo sobre el llit de la seva habitació, ja no el duia. Estava completament nua, davant seu, clamant-li que la posseís. A terra, el vestit. Sobre els llençols, la roba interior. A la tauleta de nit, un ganivet. 

L'escriptor la va agafar pels cabells i la va estirar, amb violència, sense pudor, sense miraments; tot i que ell era una persona calmada. Va lligar-li les mans usant el sostenidor que li havia quedat a prop. Va posar-li les calces a la boca. I ella es deixava fer. Inclús movia el cos com si estigués excitada. 

Ell es va desvestir i la va penetrar. Durant un instant va mirar el ganivet, però no el va voler. Va preferir arrancar-li l'orella amb les dents, sense deixar de fer-li l'amor. La sang va omplir el llit i, com més s'excitaven, més es passaven. L'altre orella li va durar poc. Així com la llengua, que va arrancar-li mentre la besava. 

Fins i tot així, ella la mirava amb desig, i ell no ho suportava. Per això li va extirpar els ulls amb els dits i, quan ja no va poder més, es va córrer dins seu.

Acte seguit, després d'una dutxa per relaxar-se, al mateix pis de la seva lectora, es proposa escriure un relat sàdic.