Se’m fa difícil acceptar que mai no m’has estimat, que sota el cel negre de la nit aquelles llums que projectaves eren dolor d’espines i verí de falsedat.
Se’m fa una muntanya acceptar Ate dins teu, però cada lletra que hem escrit, cada llibreta plena de versos, és una obra de teatre amb mals actors, un pèssim guió i un final desastrós.
Sonarà el despertador una i trenta mil vegades. Despertarem d'aquest malson que era un somni d'un altre món. Ens cobrirem la faç, la vergonya, la tristor i la ràbia amb el coixí barat que vas comprar per mi. No serviran de res els plors ni els numerets de socors.
Zero és el número amb el que ens hem amat.
Sonarà el despertador una i trenta mil vegades. Despertarem d'aquest malson que era un somni d'un altre món. Ens cobrirem la faç, la vergonya, la tristor i la ràbia amb el coixí barat que vas comprar per mi. No serviran de res els plors ni els numerets de socors.
Zero és el número amb el que ens hem amat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada