dijous, 2 d’abril de 2020

Relat de la finestra

Vols veure què escric avui? Si em dius una paraula t'escriuré les escales. Un per un, tots els graons que porten de pis a pis. Un per un, tots els verbs seran saltar, volar, viatjar... Per creuar aquesta distància absurda entre finestres llunyanes.
Vols veure què llegeixo avui? Si em dius una paraula, t'ensenyaré la portada, el llibre, i tot el que hi ha a dins. A dins, a dins.
Núvols enfurismats que porten llamps i trons. Èol empeny tan fort que les branques cauen. Quin mal es faran els amants. No són al carrer, però els seus missatges corren per l'asfalt, arrossegant-se entre gotes perdudes. No arribaran avui, massa pluja entre lector i escriptor. Qui els haurà manat demanar-se ajuda des de tan lluny?
Senyora, deixi'm pas. Senyor, és vostè qui truca cada nit a la porta? No som nosaltres ni són ells. Són les pàgines que corren veloces com Pegàs abans d'enlairar-se en la foscor del camí errant.
On aniràs avui? Aquí, entre lletra i lletra t'hi trobaré si em vindràs a buscar. No crec que vingui, ni avui ni demà. La solitud ens acompanya, no preguis a ningú per mi. Jesús va ser el meu guia i vaig perdre les sabates. Jo les compraré per tu. No les vull, ni aquestes ni d'altres. S'acaba tot tan bon punt comença. Però és bo llegir per pensar que no.

Cap comentari: