Crec que sento un soroll. Ho dubto. Perquè jo no sóc el protagonista. Però m'imagino que ho sóc mentre demano a algú que escrigui una història per mi. Un relat que faci por. Que creï angoixa i que posi els pels de punta, la pell de gallina, els mugrons erectes. Perquè els mugrons, d'homes i dones, poden passar a un estat d'erecció; com el penis o el clítoris. Tot i que si l'entrecuix és molt pelut, llarg com els cabells de Jesús a dalt de la creu, poc es veu l'estat d'excitació, tant d'ell com d'ella. Però cercant, amb cura mes sense lupa, es pot trobar el que es busca. I quan es troba, hom es posa content. Variarà l'alegria segons si és gran o petit el membre trobat. Si està formós o deprimit. Perquè l'estat d'ànim influeix molt en nosaltres. Els éssers humans ara som a dalt, ara som avall. Així com passa a les muntanyes russes, aquelles en les que et desplaces amb un carro, que no és el de la compra, però ho sembla, a tota velocitat per unes pendents que fan por, molta por, molta més por que aquest relat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada